Tenemos el placer de publicar el MicroRelato y la fotografía ganadora del Concurso Discovery Menorca Sant Joan cuyas ganadoras han sido la Sra. Iosune Arriaran Mas en el apartado de MicroRelatos y la Sra. Magda García Gavaldá en el apartado de fotografía. Enhorabuena a las dos ganadoras y en breve, nos pondremos en contacto con ellas para hacerles entrega de sus respectivos premios. Muchas gracias al resto de participantes por sus trabajos y esperamos se animen a participar en la próxima edición.
UN VIRUS MOLT ESPECIAL
A l’extrem occidental de l’illa de Menorca, a la Ciutat de Ponent, quan els dies s’allarguen i la calor comença a fer acte de presència, un virus molt encomanadís s’escampa pel poble, però no obstant, no emmalalteix la gent. El que provoca és una estranya febre que incita a tothom a feinejar com bojos preparant la festa que s’apropa.
Aquells que s’empelten del virus es posen a emblanquinar els enfronts de les cases, a netejar a fons les estàncies, a comprar menjar i beure per un batalló, a treure els mocadors i els capells estotjats als armaris… en fi, els entra tal fal·lera com si arribés la fi del món. Tot ha d’estar enllestit abans que comenci el festeig. Aquí hi ha dos caps d’any, el del mes de desembre i aquest.
El mes de maig comencen a sentir-se flabiols arreu, les colles d’amics s’apleguen per Cinquagesma, van esborrant al calendari els dies que falten per l’esdeveniment, s’ajunten als replecs i n’hi ha que fins i tot es desperten nerviosos a les nits somniant que fan tard al caragol des Born per veure l’entrada al galop del Caixer Senyor. Els qui pateixen més intensament els efectes de l’epidèmia són els Santjoaners de pedigrí, aquells que no es perdrien un Sant Joan ni per tot l’or del món.
L’ambient comença a escalfar-se força per qualsevol fotesa que crea una gran polèmica. Sempre hi ha fil a torçar abans que s’iniciï el cacau. Que si el carrerany del Pla és massa estret o massa ample, que si el be té les banyes prou recargolades, que si és massa blanc o massa poc, que segons qui no pot qualcar, que si el Caixer fadrí, que si el Caixer casat…
Però finalment, quan el primer toc de flabiol sona dins l’entrada de la casa noble i la gent que s’hi amuntega és a punt d’asfixiar-se per la calor, arriba el moment de màxima intensitat de la febrada: alguns riuen, altres ploren, tots criden i boten i s’empentegen fins que el virus a poc a poc va perdent intensitat a mesura que passen les hores i el cansament s’apropia dels seus cossos. Llavors, el microorganisme es va quedant en estat latent fins que l’any venidor es torna a reactivar per les mateixes dates.
